Canigó. Introducció programació funcional

Introducció paradigmes de programació

Existeixen dos grans blocs en la programació empresarial: la programació orientada a objectes i la programació funcional.

Programació orientada a objectes

La programació orientada a objectes forma part de la programació imperativa, ja que amb la programació orientada a objectes es descriu la seqüència de passos que ha de seguir un programa per resoldre un problema.

La programació orientada a objectes utilitza estructures de dades anomenades objectes que aglutinen propietats i mètodes conjuntament amb les seves interaccions.

A la programació orientada a objectes es defineix com a objecte una estructura de dades que descriu amb la major fiabilitat possible un objecte del món real i descriu com es relaciona o interactua amb la resta del món que el rodeja.

En l’actualitat, en el món empresarial, la programació orientada a objectes és la més estesa.

Programació funcional

La programació funcional és un paradigma de programació declarativa basat en l’ús de funcions.

La principal característica de la programació funcional és que el valor generat per una funció depèn en exclusiva dels arguments que l’alimenten.

La programació funcional se centra amb “què” estem fent i no amb “com” s’està fent. Això vol dir que si utilitzem una programació funcional expressarem la nostre lògica sense descriure controls de fluxe (cicles, blucles o condicions).

Encara que la programació funcional és de les més antigues, ha tingut un lleuger impacte en el món empresarial envers a altres paradigmes de programació.

En els últims anys, hi ha hagut un repunt en la utilització de la programació funcional com a paradigma de programació.

Els principals avantatges de la programació funcional són:

• El codi tendeix a ser més concís i expressiu.
• Que l’estat sigui immutable evita molts errors, ja que no hi ha efectes secundaris.
• Que l’estat sigui immutable ens ajuda en sistemes concurrents o paral·lels.
• Les funcions pures són sempre previsibles, ja que les funcions reben paràmetres i retornen un resultat.
• El testeig tendeix a ser més senzill ja que, si utilitzem funcions pures, els resultats són més previsibles.

Exemple programació orientada objecte vs programació funcional

Per il·lustrar la diferència entre la programació orientada a objectes i la programació funcional utilitzarem el cas de volem saber la quantitat d’elements majors de 10 d’una llista de números enters.

Donat:

List<Integer> numeros = List.of(18, 6, 4, 15, 55, 78, 12, 9, 8);

Aplicant una programació orientada a objectes podríem tenir:

List<Integer> numeros = List.of(18, 6, 4, 15, 55, 78, 12, 9, 8);

int contador = 0;
for(int numero : numeros) {
    if(numero > 10) {
        contador ++;
    }
}
System.out.println(contador);

Amb una programació funcional podríem tenir:

Long result = numeros.stream().filter(num -> num > 10).count();
System.out.println(result);

Com podem observar, amb una programació funcional es redueix les línies de codi i el codi esdevé més llegible.

Aplicació programació funcional a Canigó

Canigó amb la publicació de Canigó 3.4 proporciona les funcionalitats de programació funcional.

Per a conèixer l’aplicació de programació funcional a Canigó podeu consultar modul-webFlux.